Rogle Constanti Llombart

Name: Rogle Constanti Llombart
Address: Valencia, 46002, ES
Telephone: 617 030 370

Casa
España
Valencia
Rogle Constanti Llombart

El Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana es una associacio que treballa per la difusio i pel conreu de la llengua i de la cultura valencianes.

El Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana es una associacio que es constitui com a tal l’any 2005 en el clar objectiu de treballar per la difusio i pel conreu de la llengua i de la cultura valencianes. En esta finalitat basica pretenem conectar en les inquietuts que mogueren a Constanti Llombart a ser catalisador i motor del redreçament cultural i social del segle XIX, moviment que ha segu

t catalogat com el de la Renaixença valenciana; d’ell hem pres el nom, i de la seua obra l’eixemple que volem guie la nostra actuacio. En ilusio i en fonaments solits iniciarem una trayectoria que volem estiga sempre al servici de Valencia (“la nacio de la qual som naturals” parafrasejant les paraules de Joanot Martorell en el prolec del Tirant lo Blanch) i de les senyes que identifiquen al poble valencià. Nos mou, sobre tot, l’anim de treballar per a conseguir una societat valenciana en la qual puguen cabre tots i que integre les mes diverses sensibilitats, sempre que aço no implique arribar a perdre els propis signes identitaris, que considerém basics com a elements definidors de la nostra personalitat. Una labor que no pot fer-se d’esquenes al poble valencià, ni sense la seua colaboracio; es per aixo per lo que volem dirigir les nostres accions a tots els valencians en l’intencio de que es sensibilisen de l’importancia de prendre consciencia clara de lo que com a poble som, per a poder ser protagonistes de la construccio del nostre propi futur. Als nouvinguts que han decidit per voluntat propia formar part de la societat valenciana, des de la consideracio que mereixen les seues cultures d’orige i el major dels respectes per la seua llibertat individual, els animem a que s’integren, fent tambe seus els nostres valors, els nostres simbols i les nostres manifestacions mes genuïnes. En definitiva, el Rogle Constanti Llombart no renuncia a la tradicio, a lo que ha fet que el poble valencià haja segut ell mateix a lo llarc de l’historia; com tampoc renuncia a construir un present i un futur en el que seguixca, seguim, sent poble. En este cami nos trobarém en qui no desprecie lo valencià, en qui no intente suplantar els nostres identificadors culturals i nacionals i en qui es trobe hereu d’una estructuracio social i un espirit civic que feu del poble valencià una societat lliure, dinamica i orgullosa, admirable i admirada en els segles XIV i XV. La nostra modesta contribucio a l’ambiciosa labor descrita consistix en l’organisacio de tertulies i debats, la publicacio mensual d’un full informatiu i divulgatiu, Rogle, l’organisacio de conferencies, activitats formatives i recreatives, i la realisacio d’esta pagina web que esperem complixca en la missio formativa i informativa que li hem assignat.

“Tot s’ho mereix Valencia. Per a Valencia tot”

04/01/2024

| - GINER 2024

POLARISACIO I CONTINUISME

No voldriem començar l’any parlant de politica, ni de polarisacio, a pesar de ser este el terme elegit per la FUNDEU com a paraula de l’any 2023, pero es impossible fugir de la realitat, i es que la politica ho impregna tot i la polarisacio està a l’orde del dia: separar bons de roïns, progressistes de conservadors, comunistes de fascistes, rics de pobres, homens de dones…; la confrontacio seguix servida en la societat i d’aixo s’ocupen els politics: de buscar l’exacerbacio de les diferencies i procurar confrontacions. A lo qual colaboren no poques vegades els mijos de comunicacio; no deixa de ser una manera de tindre clientela fidel i disposta a generar batalla contra qui li senyalen com a adversari.

La concordia i la convivencia naixen de la voluntat de remar conjuntament, de perseguir una meta i voler alcançar-la; al nostre poble ya se li inoculà fa molts anys el virus de la discordia, de manera que pareix que no hi haja cap visio ni meta comuna. El permanent qüestionament identitari, la falta d’autoestima i la mediocritat de les classes dirigents, socials, politiques i economiques, nos porten a la despersonalisacio i a fer de lo propi ‒costums, tradicions, vivencies‒ simples recòrts, banes ilusions o mostres folclorisants.
Resulta eixemplificador el “patetic” discurs de Cap d’Any de l’actual president de la Generalitat. Buit de contingut politic, ple, sí, de paraules amables i de guinyos ad algunes ciutats, productes o associacions benefiques. Un discurs de 10 minuts en el que les primeres paraules han segut un homenage a la divisio ‒“valencianos, castellonenses y alicantinos”‒ i en el que nomes ha tingut la deferencia d’expressar-se durant un minut i mig en la llengua particular dels valencians; concessio que haura considerat mes que suficient. En acabant s’atrevix a parlar d’encontre, d’evitar conflictes, de treball fructifer, d’unio. Nomes ha recordat dos reivindicacions ‒l’infrafinançacio i el deficit hidric‒, que dubtem arribe a fer realitat, com tampoc ho han fet els que l’han precedit en el carrec. Per cert, ni una paraula sobre la recuperacio del Dret Civil que el seu partit diu recolzar, sent ara un moment idoneu per a exigir donat que s’ha arribat a l’acort entre Sánchez i Feijoo de modificar l’articul 49 de la Constitucio espanyola per a eliminar el terme “disminuit”; s’obria una oportunitat unica per a fer tambe la lleu modificacio que implicaria acabar en la nostra marginacio i conseguir esta aspiracio que el Tribunal Constitucional impedi recolzant-se en el Decret del Buen Retiro de 1707.

Vindria be l’autocritica de tant en tant. Mes de sis mesos instalats en la majoria i en les mes importants institucions publiques i ben poques promeses complides. Seguim sent despreciats els qui creem en una llengua valenciana lliure d’ingerencies, els qui escrivim i editem en autentic valencià; pero, mes encara, eixa administracio que presidixen continúa fent gala del pancatalanisme llingüistic i cultural, seguixen les propagandes institucionals fent us de barbarismes llingüistics, d’estrangerismes que de tant que han repetit ya s’han fet inclus familiars i, ¿cóm no?, incrementant el presupost d’eixe monstruo que es l’AVLl per a que seguixca fent pancatalanisme llingüistic i cultural, per a que gaste a mans plenes diners valencians en encontres en institucions de les Balears i Catalunya que res aporten, si no son la profundisacio en una subordinacio que va molt mes alla de lo purament llingüistic.

Mentres tant, apareix algun “valent” que hui deixa de gastar diners en unes revistes que fan apologia de l’imperialisme nazionalcatalaniste i, a l’endema, despuix d’una poc significant manifestacio de protesta, retrocedix al punt de partida. No, no se tracta de censurar ‒d’aixo nosatres ya portem molt patit‒, sino d’oferir i proyectar l’atra visio de Valencia ‒na-cionalitat‒, la de que no es precis ser dependent ni llingüisticament, ni culturalment, ni economicament de qui no dubta en saquejar la nostra llengua, lliteratura, historia, economia, tradicions o festes…, entre unes atres coses. Potenciar lo propi hauria de ser prioritari, pero no vegem a persones en capacitat o voluntat per a posar en valor lo que nos fa ser valencians i no una atra cosa.

Seguirém com estem, reclamant i reivindicant, pero, ya se sap, si tens amos i estan ademes en Madrit es dificil que te facen cas, sobre tot quan l’image que se te de nosatros es de ser tan tolerants que deixem que nos desposeixquen de la nostra propia casa mentres aplaudim.

Igual nos hem posat massa serios en este primer escrit de l’any i inclus podem haver pecat un tant de repetitius, pero es que mentres la situacio no canvie sera dificil realisar un atre discurs.

Des del Rogle demanem al nou any 2024 que almenys porte una major unitat d’accio als que creem en un valencianisme que posa per davant els interessos del nostre poble, que no solament denuncia insolidaritats i discriminacions, sino que busca la manera de revertir la passivitat d’uns politics que, vist lo vist, estan en primer lloc al servici del seu partit i del seu lider, i el seu partit i el seu lider radiquen en la capital de l’estat, en l’excepcio dels que els tenen en la ciutat de les Rambles.

Comencem, puix, en força un any mes de lluita per una Valencia lliure de tuteles.

02/09/2023

- | SETEMBRE 2023

SOBRE UNA FALSA CENSURA I TERCERES VIES MORTES

En este caloros estiu s’han produit dos noticies entorn a la llengua valenciana que tenen la seua transcendencia, una d’elles (provablement les dos) directament conseqüencia del canvi politic ocorregut en el govern, tant en la Generalitat com en molts ajuntaments i diputacions valencianes. El PP (en solitari en pocs llocs) junt a Vox (en la majoria) son decisius per a la governabilitat; es lo que deixaren les urnes en les eleccions municipals i autonomiques del 28 del passat maig.

La primera noticia partix de Burriana, a on el regidor de Vox, Jesús Albiol, responsable de l’area de cultura, ha decidit deixar de subvencionar el pancatalanisme en diners publics valencians (burrianencs); en concret, ha anulat la subscripcio (iniciada fa anys, governant el PP) per a la biblioteca publica de cinc revistes que promocionen eixa ideologia.

Les hordes procatalanes han posat el crit en el cel. Lo primer que han fet –perque son unes hordes molt ben organisades, aixo s’ha d’admetre– es definir, tan unanimement com absurdament, el fet com a ‘censura’, perque ya sabem que, o eres catalaniste o eres un fasciste-anticientific-censor i matares a Kennedy.
‘Censura’ es el calificatiu que han utilisat els mijos afins a l’ideologia, i el que han gastat, per eixemple, l’exdiputat Joan Baldoví –que s’ha passat una llegislatura completa en el Congrés sense conseguir res per als valencians– o Yolanda Díaz –la gallega que, imaginem, afirmarà parlar portugues–. Pero l’exministre Salvador Illa se n’ha eixit del guio i, en la subtilea que caracterisa a la nostra classe politica, ha calificat a Albiol de “energúmeno”. Encara nos estem preguntant qué nassos li importa a l’actual lider del Partit Socialiste de CATALUNYA lo que se faça o deixe de fer en Burriana.

Pero, si aço ho consideren censura, ¿cóm s’hauria de calificar l’actuacio respecte del valencianisme per part de la Conselleria de Cultura governada per Compromís (primer pel defensor dels “països catalans” Vicent Marzá i en acabant per la substituta, Raquel Tamarit)? I aixo nomes es la punta mes cridanera d’un iceberc molt profunt, ya que, des de l’any 1983, sent conseller de Cultura, Educacio i Ciencia Ciprià Ciscar, el catalanisme ha intentat silenciar al valencianisme per tots els mijos, governant el PSOE, el PP o Compromís, en televisio, radio o prensa, per terra, mar i aire. ¿A sant de qué, sino, estariem nosatres publicant este bolleti?

Una falsetat mes que no s’han cansat de repetir es que la mida atenta contra el ‘valencià’. Deixant de banda el fet de que en realitat es catala lo que contenen les revistes, lo cert es que el regidor no ha mencionat la llengua, lo que ha afirmat es que ell “no seguirá promoviendo al separatismo catalán”. I no deixa de ser curios que no hagen negat esta acusacio. Se coneix que lo de fomentar el separatisme catala ho consideren tan normal.

Finalment dir que, mes que no vore les revistes susdites, lo que nos agradaria es vore en la biblioteca de Burriana (i en qualsevol atra biblioteca valenciana) revistes i llibres escrits en autentica llengua valenciana; que, ademes, estos no fomenten el separatisme catala. De moment nos oferim a fer-los aplegar este bolleti mensual debades.

L’atra noticia es la presentacio d’un document per part d’una associacio denominada Cercle Isabel de Villena. Pareix ser que la constituix un grup de filolecs i uns atres intelectuals –se’ls ha nomenat tercerviistes– preocupats per la llengua, per la perdua d’identitat de la mateixa i per la necessitat de recuperar les formes genuïnes del “nostre idioma”.

Un objectiu lloable, pero si volen trobar millor recepcio entre el valencianisme no estaria de mes que demostraren alguna cosa mes, com, per eixemple, deixar de militar en el pancatalanisme llingüistic en el que seguixen instalats, començant pel nom “cercle” (‘circul’ en valencià, que ve del llati cĭrcŭlu), i seguint en paraules i grafies que nos conviden al rebuig, ademes de continuar mantenint com a principi immutable la “unitat” de la llengua (“cientificament inqüestionable” diuen els mes “energumens”).

De moment, des del catalanisme mes intransigent (¿n’hi ha algu que no ho siga?) s’han afanyat a riure’s de la proposta.

¿Qué mes necessiten per a donar-se conte de la classe de gent en la que compartixen cami? ¿Qué mes necessiten per a entendre que no es una qüestio de llengua? Mai els ha importat la desafeccio del poble per ella ni la perdua de parlants que genera el “model” impost. Lo que busquen es la sumissio absoluta del poble valencià, primer a la llengua, i en acabant a tot lo demes.

No està de mes recordar que tots els anteriors intents d’aproximacio en suposta bona voluntat han acabat de la mateixa manera: menjant-nos el terreny. El catalanisme ha pegat un pas avant, i el valencianisme un pas arrere. Sempre.

Nos espera una llegislatura moguda. Acaba de començar i, a la minima, enmig d’un estiu sofocant, el pancatalanisme s’ha movilisat com si en aço els anara la vida. Bo, la vida exactament no, pero sí les subvencions, que ve a ser lo mateix, perque sense elles eixe antinatural moviment se dissoldria com la multitut a l’acabar la mascletà.

03/05/2023

| -

NUMERO DOSCENTS

Travessant crisis economiques, pandemies i des-governs de tota classe, hem aplegat, com
qui no vol la cosa, al numero 200 d’este bolleti.

Una fita com esta es, sense dubte, motiu de celebracio. I no obstant, nos queda un sabor
agredolç, perque, si en octubre de 2006, quan traguerem el numero 1, nos hagueren preguntat
cóm sería la situacio dels valencians en 2023, sense dubte que hauriem imaginat un futur un
poc mes optimiste.

Molt han canviat les coses en els ultims desset anys, moltissim: els telefons movils i les rets
socials han passat a formar part de la nostra vida quotidiana, com tambe les gestions online o
la banca electronica; els drons volen per tot arreu; la globalisacio es un fet; l’inteligencia
artificial ya es una realitat..., coses, totes elles, que pareixien molt llunt en 2006.

Ara be, si de veres pensarem que este bolleti te alguna influencia en la societat valenciana
mes alla del valencianisme (o d’una part d’ell), hauriem, per responsabilitat, de tancar la
paradeta. Perque, en el mateix periodo de temps en el que s’han produit canvis tan profunts en
el mon, els valencians no hem alvançat ni un passet; mes encara, no hem fet mes que
retrocedir.

Un rapit repas ad algunes de les nostres reivindicacions mes necessaries o simboliques nos
ho confirma: ni transvasament d’aigua ni cap atra solucio al problema hidric ‒aixo si,
disminucio del cabal d’aigua que va del Tajo al Segura‒, i l’agricultura cada volta mes
arruïnada; continuen donant-nos llargues per a que no pugam fruir del nostre Dret Civil; en
Elig continuen esperant assentats a la Dama; el Corredor Mediterraneu alvançant a pas de
caragol, i lo mateix se pot dir de les restants infraestructures; lo de l’infrafinançacio ya es de
jujat de guardia...

Aixo per lo que fa a lo que no hem conseguit; queda ademes repassar lo que hem perdut.
Perque, no es que no se valencianisara mai Radiotelevisio Valenciana ‒Canal 9 i Radio 9‒
sino que desaparegue, sent substituida per una àPunt que ha acabat fent bona a l’atra; el
nostre equip deportiu mes representatiu, el Valencia C.F., està en mans d’un estranger que lo
unic que busca es el negoci; i deixem per al final lo mes sagnant: nos hem quedat sense cap
entitat financera de pes, incloent l’historic Banc de Valencia, intervingut pel govern central per
a regalar-lo a CaixaBank.

I si entrem en la part cultural-identitaria, mes de lo mateix: la AVLl, com era d’esperar, ha
anat omplint-se dels panques mes desaforats i s’ha convertit en lo previst: una mascota del
IEC; nos haguerem d’engolir l’immensa vergonya de que el nom de la ciutat de Valencia es
diga ya, oficialment, en català: “València”; el pancatalanisme, sobradament finançat en
l’epoca de governs del PP, nada en l’abundancia proporcionada pels governs del Botanic; en
eixa finançacio continuen profundisant en la creacio d’eixe malensomi que nomenen “països
catalans”, expressio que, per cert, el Senat aprovà que se puga emplear en naturalitat en
documents oficials, com si no foren un terme i un concepte imperialistes; mentrestant, tota
classe d’entitats privades i institucions de l’Estat consideren sistematicament als valencians
com a catalans.

I la societat valenciana, apropiadament domesticada per un sistema educatiu en mans del
mes obcecat catalanisme i uns mijos de comunicacio al servici del poder, cada volta està mes
insensibilisada i aliena a qualsevol cosa que no siga la festa i la banalitat.

En este panorama, un clavill s’obri a l’esperança. Este mateix mes, el dia 28, tenim una cita
en les urnes i, per fi, des d’abans de que existira este bolleti, s’ha produit l’ansiada agrupacio
dels partits politics. En estos moments nomes dos son les opcions per al votant d’esta
sensibilitat.

Ara be, una de les alternatives ha acabat unint el seu desti al de Ciudadanos, un partit que,
des del seu orige, reclama una recentralisacio de l’Estat, circumstancia esta que, pensem,
l’hauria de descartar per al votant valencianiste. Perque considerem ‒i ho hem manifestat a
sovint‒ que valencianisme es molt mes que anticatalanisme.

Queda, per tant, una sola opcio d’estricta obediencia valenciana –que es lo que hem reclamat
sempre des d’esta pagina‒. Es tracta de Decidix, que aglutina a diverses forces en un proyecte
que, dins de la modestia de mijos en la que s’han de moure, està fent molt bona labor i
despertant moltes ilusions.

Pero, tornant a la nostra celebracio, dona la feliç coincidencia que en este mes de maig se
celebra una efemerides molt mes important: el centenari de la Coronacio de la Mare de Deu
dels Desamparats. El Rogle Constanti Llombart no podia deixar de contribuir a tan important
event i, ademes de la corona poetica que venim publicant des de fa un any, este mes traurem
al carrer un numero extra, el que fa onze, dedicat a la Patrona de Valencia; mes encara,
editem una auca commemorativa en forma de cartell i com a encart en el bolleti.

No volem acabar sense fer un reconeiximent a tots els que, d’una manera o d’una atra, han
colaborat a lo llarc d’estos 200 numeros en la confeccio o difusio d’este bolleti. I tambe als
nostres assidus llectors.

A tots, ¡moltes gracies!

04/04/2023

| -

LA SOLAPADA CONSTRUCCIO DELS PAISOS CATALANS

Ningu ho ha votat, a ningu li han preguntat i, si preguntaren, practicament ningu en Valencia ho voldria; no obstant, no de iure, pero si de facto, la construccio dels països catalans (pp.cc.) se va convertint a marches forçades en una realitat.

L’expressio i el concepte que implica son una aberracio sense cap aval historic, politic, social o cientific. No es mes que el deliri de grandea d’una burguesia catalana del sigle XIX en un complex d’inferioritat historica digne d’estudi, que ha devingut en proyecte imperialiste al mes pur estil Tercer Reich.

Lo de la llengua comuna, ademes de fals, es nomes una excusa per a conseguir l’objectiu politic.

En Catalunya es ya una realitat per a casi tota la poblacio. Alli el mapa dels pp.cc. es una image natural –nomes s’ha de vore cóm informen de l’orage en la TV3–. Des de fa per lo manco mig sigle es de lo mes habitual que universitats catalanes publiquen treballs d’inves-tigacio que parlen de qualsevol tema (la flora, l’historia, el sexe dels angels…) dels pp.cc. Insistim en que es tracta de temes que no tenen res que vore en la llengua (l’excusa) sino en aspectes totalment aliens ad eixe tema.

Qui no tinga fills en edat escolar segurament no coneixerà les Proves Cangur. Son una competicio per a estudiants de secundaria que tracta de fomentar el gust per les matematiques. S’originaren en França en 1991 i pronte s’estengueren internacionalment. La Association Kangourou sans Frontières –com se pot llegir en la web canguromat.es– nomenà a “la Federación Española de Sociedades de Profesores de Matemáticas (FESPM) como miembro oficial en España para desarrollar las actividades de esta asociación en todas las Comunidades a excepción de Cataluña, Baleares [y] Comunidad Valenciana”. ¿I eixa excepcio? Per a l’aclariment acodim a la wikipedia en catala: “En l'àmbit catalanoparlant és la Societat Catalana de Matemàtiques, a través de les seues comissions balear, valenciana i catalana, qui organitzada [sic] la prova Cangur des de l'any 1996.”

Com si fora lo mes normal del mon, els estudiants valencians que participen reben en sa casa un diploma firmat en Barcelona expedit per la Societat Catalana de Matematiques, que es una filial del Institut d’Estudis Catalans (IEC). I ya està, els balears i valencians fent la seua funcio de provincies catalanes com si tal cosa.

En 2022, en Guardamar, se celebraren les X Jornades d’Etnobotànica en Llengua Catalana. Unes jornades itinerants que tenen lloc cada dos anys i de les que ya havien segut amfitriones poblacions com Torrent, Xixona o Ibi, a banda de pobles de Catalunya i Balears. Entre els organisadors, per supost, l’omnipresent IEC; tambe el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya o la Universitat de Barcelona, ademes d’unes atres entitats, sobre tot de Guardamar. De nou la llengua com a excusa per a donar carta de naturalea als pp.cc. en tots els ambits.

Ya fa anys que l’importantissim jaciment arqueologic de Valencia “la Vella”, en Ribarroja, està sent investigat. Fins aci tot normal. Lo que ya no ho es tant es el fet de que l’entitat que està al carrec de les investigacions es el ICAC, sigles del Institut Català d’Arqueologia Clàssica. Pareix ser que cap servici arqueologic valencià pot fer eixe treball, que els arqueolecs valencians no tenen categoria per a encarregar-se del jaciment i han de vindre de Catalunya a ensenyar-nos a fer-ho. O mes be, que baixen al sur dels pp.cc. a investigar el passat comu. Tenint en conte lo que fan en l’historia els veïns del nort no sería estrany que trobaren que la Valencia visigoda ya era catalana.

No està de mes recordar que l’alcalde de Valencia rebujà un centre logistic de Amazon de manera que este acabà en Barcelona; mes avant renuncià a la Copa America de Vela i esta se celebrarà –¡quína casualitat!– en Barcelona; i, mentres el port de Barcelona fa inversions millonaries per a doblar la seua capacitat, l’ampliacio del port de Valencia es boicotejada pel mateix alcalde de la ciutat. ¿Cóm s’explica tot aço si no es com a resultat del delliberat proposit de relegar a Valencia a ciutat de segon orde per a que no puga fer ombra a una Barcelona capital dels pp.cc.? Pero, clar, som nosatres que veem fantasmes.

El pancatalanisme, que ho te previst tot, fa temps que declarà el dia de Sant Joan com a festa dels pp.cc. De moment, l’actual govern del Botanic ya l’ha convertida en festa autonomica, en detriment de Sant Vicent Ferrer, patro del Regne de Valencia.

A lo llarc del territori valencià van sorgint colles de moixaranguers, sempre espentades per entitats catalanistes. No amaguen el seu deler de que castells i moixarangues (de moment utilisen els dos noms, pero ya voran com al final a tot li diran castells) constituixquen l’image representativa del folclor dels pp.cc.

La llista no te fi. Si ha llegit els nostres editorials a lo llarc dels anys haura comprovat que aço nomes es una mostra. ¿I qué fa el valencià mig? Riure-li les gracies ad estos que el volen subyugar mentres estes denuncies li molesten perque li encanta viure en la figuera.

Mal que els pese, no deixarem de fer-les.

03/03/2023

| MARÇ 2023 -

¿NOS VAN A NEGAR SIS VEGADES?

La En este ya ne son tres els editorials que dediquem a parlar del Dret Civil Valencià en
manco d’un any. Si algu pensa que ya ne son molts, nosatres respondrem: “¡Els que facen
falta!”.

Fem un breu resum per a despistats.

En la Constitucio Espanyola de 1978, en la disposicio adicional segona, se permetia
recuperar el dret civil ad aquelles comunitats autonomiques que el tingueren vigent en eixos
moments. Esta redaccio deixava fora (¡quína casualitat!) a Valencia, ya que el Decret de Nova
Planta de Felip V, de 1707, havia suprimit les lleis forals dels regnes “rebels” en la Guerra de
Successio i, encara que uns atres regnes anaren recuperant per lo manco els seus drets civils,
als valencians, a pesar de demanar-los reiteradament, nos els negaren sempre.

En 2006 se reforma el Estatut d’Autonomia valencià i s’incorpora el Dret Civil. Fins a tres
lleis s’aprovaren basant-se en esta norma: de regim economic matrimonial, d’unions de fet i
una atra sobre relacions familiars. Pero el govern de Zapatero presentà recurs d’inconstitu-
cionalitat (no tindria una atra faena, l’home) i Rajoy el mantingue (un atre desqueferat). El
Tribunal Constitucional, basant-se en el Decret de Felip V, fallà a favor del recurs en 2016.
En 2020 les Corts valencianes presentaren al Congres una Proposicio de Llei de reforma
d’eixa disposicio adicional segona. Tres anys mes tart seguim esperant (sera que els senyors
diputats –estos si– tenen molta faena).

Mentrimentres, la proposta d’una atra modificacio constitucional obrí la porta a la recuperacio
del Dret Civil sense mes demores. Se vol canviar l’articul 49 per a substituir la desafortunada
expressio “disminuits” per “persones en discapacitat”. Juntant les dos peticions (recurs que
permet el reglament), se podria resoldre el problema a satisfaccio de tots. ¿O no?

Puix no. Alguns no estan satisfets si no sumen agravi darrere d’agravi als valencians.
En giner passat se posaren d’acort el PSOE i el PP en Madrit per a rebujar qualsevol canvi
constitucional que no siga el de l’articul 49.

La Associacio de Juristes Valencians (AJV), que ha estat damunt del tema des del principi,
espentant a uns politics valencians dels qui reben les millors paraules pero la minima
implicacio, convocà una concentracio (es la tercera en Valencia ciutat en manco d’un any –
¡com editorials nostres, mira!– i alguna mes en Madrit) el passat 26 de febrer en la plaça de la
Mare de Deu de Valencia ciutat.

Abans havien convocat una reunio, el 15 de febrer, en representants d’associacions –entre
els quals se trobaven membres del Rogle Constanti Llombart– per a demanar-los ajuda en la
difusio de la convocatoria.

Alli mateix un assistent expressà l’idea de que les associacions apleguen a on apleguen, pero
qui te poder de convocatoria, si s’ho propon, son els carrecs publics. Prou que, de cada u dels
541 ajuntaments que han firmat a favor del Dret Civil, se presentaren un parell de
representants, per a omplir la plaça.

En tot cas, el recolzament per part de les associacions fon maxim, aixina com el
reconeiximent a la labor que la AJV ve realisant tots estos anys.

En la reunio, i en la concentracio del dia 26, els juristes foren molt clars: negar-nos la peticio
sería un atac gratuït i delliberat donat que l’excusa que posen no te trellat. Resulta que s’han
plantejat unes atres esmenes per a unir a la modificacio de l’articul 49, presentades per VOX,
Ciudadanos, PNV i JUNTS, i venen a dir PSOE i PP que, per a no fer seleccio, no n’accepten
cap, tampoc la del nostre Dret Civil.

¿Per qué es una excusa sense base? Per dos raons. La primera perque estes ultimes son
partidistes i polemiques, mentres que la recuperacio del nostre Dret Civil conta en la practica
unanimitat de la societat valenciana; la segona es que mentres que les atres volen modificar el
model d’Estat, la nostra nomes vol que els valencians gogem d’uns drets dels que ya fruïxen
millons d’espanyols, els que viuen en comunitats autonomes en drets civils propis.

Significativament insistia José Ramón Chirivella en que nos han de negar sis vegades,
perque l’esmena ha de passar per tres tramits en el Congrés i tres mes en el Senat, i en cada
u d’ells, tant PSOE com PP hauran de negar lo que previament havien afirmat rotundament recolzar.

Chirivella, en la reunio del dia 15, donà sense voler la clau de perqué nos van a negar les
voltes que faça falta. Digue que la recuperacio del Dret Civil era important per a recuperar la
nostra autoestima com a poble. I eixa es precisament la rao per la que nos el van a negar.

El titul de l’editorial podria perfectament haver segut afirmatiu, no interrogatiu. No volem que
nos acusen de derrotistes, pero els antecedents deixen poc de marge al dubte.

Ixcà nos equivoquem.

10/01/2023

| GINER 2023 -

PROPOSITS D'ANY NOU

Nou any, nous proposits. Esta es la frase feta i recurrent de la que normalment fem us en iniciar un nou any. El Rogle Constanti Llombart te proyectes, modests, per ad este 2023, que voldriem vore realisats; entre ells, celebrar el numero 200 d’este bolleti que, si tot va be, publicarém en el mes de maig. Tambe nos hem embarcat en varies possibles publicacions; una d’elles sera la que arreplegue els 50 editorials que van del numero 151 al 200 d’este bolleti, com hem vengut fent en tres ocasions anteriors, en un nou llibre.

Els atres proyectes estan en proces d’estudi i maduracio, i la consecucio d’alguns d’ells estara en funcio, no solament de la voluntat de la nostra associacio, sino tambe de la valoracio que unes atres, en les que mantenim una estreta vinculacio, consideren pot ser d’interes. De moment hem de seguir reivindicant la figura de Vinatea i fer difusio del gran personage i del fet que protagonisà. Per un atre costat, voldriem vore consolidat un proyecte de revista interassociativa, com ho es el calendari que edita Convencio Valencianista, a qui instem a l’efecte, i que deuria ser l’altaveu del valencianisme de construccio. Pensem igualment que nos fa falta provocar mes d’un encontre, tambe interassociatiu, i traçar una ruta en conjunt per a 2023 i, ¿per qué no?, per a un futur mes lluntà.

Afrontarém unes eleccions municipals i autonomiques i, ad estes hores, el valencianisme politic, si be està creixent a poc a poc, necessita tot el recolzament que pugam donar-li si vol alçar la seua veu front als partits en el govern, els quals, estem comprovant, no son precisament uns aprenents en aço de la corrupcio i s’oblidaren pronte d’eixa transparencia que venien a impondre, ademes de que culturalment i identitariament treballen 24 hores al dia per a diluir el sentiment valencià, que si ya de per si va sent fagocitat pel globalisme –com els negocis i l’economia, abans valenciana i ara carent de singularitat– nomes li faltaven aquells que no reparen en mijos per a despersonalisar la societat valenciana i construir una atra realitat.

Provablement son molts proposits, i desgraciadament poques les mans per a dur-los avant, pero l’ilusio i el treball constant de moltes persones no falta, ben al contrari, seguixen sent titans entre tanta indiferencia. No caben defalliments ni renuncies, nos es necessari treballar, deixar constancia, crear memoria…, ya vindran darrere els que, en criteris manco manipulats i dirigits, sabran valorar lo fet i interpretar eixe desconhortador pla de fer desapareixer un poble, de subsumir-lo en proyectes centralistes, quan no imperialistes, despersonalisant-lo per complet.

Afrontem un 2023 en grans reptes, ya hem parlat del politic, pero tambe els hi ha de caracter social i cultural. Buscar una societat mes justa nos ha de preocupar a tots, ser una societat solidaria nos ha d’omplir d’orgull, acabar en les malversacions i en els vividors a costa del treball i l’esforç d’atres es prioritari; com ho es donar de nou valor a la llengua que nos es propia, fent resorgir aquell orgull de finals dels anys setanta i dels huitanta del segle passat, en els que es converti en un element de distincio i d’orgull. Hui, els alcavots, els proxenetes de la llengua han conseguit que les noves generacions –per l’obligatorietat curricular en el proces educatiu– lligguen i inclus escriguen en propietat el llenguage hibrit que han depres en l’escola, pero eixe mateix model ha conseguit perdre parlants de manera accelerada, cosa que comencen a reconeixer els mateixos procatalanistes, que han fet mes mal ad esta societat que les dos dictadures passades juntes: han arribat a inocular odi i rebuig i sobretot a crear autentics analfabets en la llengua valenciana patrimonial i viva.

En l’editorial del numero 9 d’este bolleti, de juny de 2007, comentavem un titular de la prensa: “Los niños dominan cada vez más el valenciano, pero lo hablan menos”, que se basava en un informe de la AVL i que dia lo mateix que estan dient ara: increment de la competencia i disminucio de parlants. ¿I que han fet en estos 15 anys des de llavors? Continuar el proces catalanisador en el mateix o major furor. No esperem cap canvi a millor perque encara que parega una atra cosa, la veritat es que la seua prioritat no es crear catalaparlants, sino destruir valenciaparlants. No es l’amor lo que els guia, sino l’odi; no el desig de crear, sino l’afany de destruir. I est es el resultat.

Estem per l’adreçament, per tornar a la normalitat i a posar en valor la transmissio generacional, per enorgullir-nos dels nostres antepassats que, contra vents i marejols, saberen viure en absoluta normalitat en allo que els feya, provablement sense reparar conscientment, ser valencianes i valencians sense complexos.
El Rogle estarà ahi per a, en els seus humils mijos, seguir donant testimoni d’una realitat i per a treballar per una societat valenciana inconformista, que deprenga a caminar junta, exigint lo que en dret li correspon i conseguir que eixes exigencies es tornen realitats, perque comencem a tindre veu en les institucions d’aci i de l’Estat puix hem conseguit que ad elles arriben representants lliures de llastres i de complexos, que miren per tota Valencia (Ciutat i Regne) i per tots els seus habitants i interessos.

Dirección

Valencia
46002

Teléfono

617 030 370

Página web

http://www.rogleconstantillombart.com/

Notificaciones

Sé el primero en enterarse y déjanos enviarle un correo electrónico cuando Rogle Constanti Llombart publique noticias y promociones. Su dirección de correo electrónico no se utilizará para ningún otro fin, y puede darse de baja en cualquier momento.

Atajos

¿Quieres que tu empresa sea el Servicio De Transporte mas cotizado en Valencia?